Visiteu virtualment els animals exòtics de l'APAN!
CASA TEVA NO ÉS CASA SEVA!
La selva: Aquí es casa seva!
Quan a l’Apan se li van cedir 4,5 hectàrees a Òdena per muntar la protectora, ja varem tenir clar que hauríem de fer espai també per acollir un altre tipus d’animals: els catalogats com exòtics.
Aquests són animals que la gran majoria no poden ser donats en adopció i gairebé tots han entrat de forma totalment il·legal a Catalunya. Els macacos que tenim al refugi en són un bon exemple. Els caçadors furtius han de matar tota la família per poder-se endur el petit. Els macacos son originaris del nord de l’Àfrica. Molts d’aquests petitons passen la frontera o arriben a l’aeroport amagats dins la maleta o simplement dins la butxaca de la jaqueta. Un gran nombre moren pel camí. La policia aconsegueix capturar algunes d’aquestes “persones” que trafiquen amb tot tipus de coses: armes, drogues i animals exòtics, entre d’altres.
La majoria d’animals que ens arriben a l’APAN, molts d’ells confiscats per la Generalitat i que queden en dipòsit al nostre refugi, es troben en pèssimes condicions, molts d’ells han viscut en una gàbia durant anys i i anys, com és el cas de la Xita, que n’ha viscut 23! o han estat encadenats o maltractats tan fisicament com psicològicament. A l’APAN el que s’intenta és que es rehabilitin, pel qual s’hauran de quedar una bona temporada amb nosaltres, mentre s'intenta buscar-los una llar definitiva.
En el cas dels macacos, a Holanda, on existeix una illa en la qual hi poden viure en semillibertat, juntament amb molts altres primats que venen d’arreu d’Europa, ja que és impossible tornar-los al seu habitat natural, doncs allà no podrien sobreviure. Malauradament no tots poden anar a Holanda, els que són vellets s’hauran de quedar amb nosaltres ja que tampoc es podrien adaptar.
El mercat de mascotes exòtiques i els circs que utilitzen la fauna silvestre de forma indiscriminada, generen un gran nombre d’espècimens, que per la manera en que han estat tractats i mantinguts en captivitat deixen d’ésser útils per a qualsevol altra finalitat un cop surten del cercle comercial. Aquests exemplars es converteixen en un veritable problema quan són abandonats o decomissats per les autoritats, ja que no existeixen gaire centres que es puguin fer càrrec d’ells.
En general, les autoritats locals acostumen a recórrer als parcs zoològics per intentar ubicar aquests animals. Cal dir però, que els animals que han entrat sense control veterinari, són un greu perill sanitari pels animals que habiten en aquests zoos i per altra banda estan ocupant un espai i gastant uns recursos que es poden fer servir per a espècies més amenaçades o interessants. Per tots aquests motius cada vegada és més difícil convèncer aquests parcs zoològics per a que els acullin.
Per descomptat l’APAN està totalment en contra dels parcs zoològics i dels circs que portin animals. El seu lloc és a la selva o a la sabana, no engabiats per la resta de la seva vida, que per a molts d’ells serà ben curta, doncs acabaran morint de tristesa o trastocats de tan anar amunt i avall de la gàbia tot el dia.
NO ANEU ALS CIRCS AMB ANIMALS NI ALS PARCS ZOOLÒGICS!, és la única manera d’acabar amb tot el maltractament que estan patint només per divertir l’home.
Vols fer un donatiu o apadrinar un dels nostres animals exòtics? Clicka aquí!
CASOS
SIMBA
JULIOL 2009
AIXÍ ÉS COM HAN D'ACABAR ELS ANIMALS DELS CIRCS: A L'APAN
El Simba és un petit lleó, nascut el mes de gener de 2009, en un circ a Girona, que va arribar a l’Apan el mes de juliol. Des de llavors s’ha fet tot el possible per la seva recuperació i per a que guanyés el pes que li correspon per la seva edat.
Aquest mes de setembre marxarà a Lionsrock, una reserva d’animals a Sud-àfrica.
http://www.lionsrock.org/index.php?&siteid=000&uin=
En aquests dos mesos el Simba s’ha recuperat bastant. Al començament no menjava gaire però ara ens està portant a la ruïna. Uns 450 Euros/mes és el que costa el seu menjar. Quatre vegades per setmana menja entre 2 i 3 Kg. de vedella i tres vegades per setmana 3 conills al dia, i això que només és un cadell…
Ja comença a rugir, no gaire fort, però el suficient per a començar a fer-se respectar. Com que fa molta calor el seu cuidador el mulla cada dia amb la mànega d’aigua, cosa que a ell li encanta.
El Simba no es pot venir a visitar, ja que cal garantir el mínim contacte possible amb els humans per facilitar en un futur molt proper l'adaptació en el seu entorn salvatge.
Li agrada molt jugar amb els seus cuidadors, que fins a dia d’avui només estaven acostumats als gossos, gats, mones i altres animals per l’estil…El Simba ja té unes urpes impressionants i pot fer mal sense voler mentre juga. I malgrat que els seus cuidadors no havien tingut mai cap mena d’experiència amb aquest tipus d’animals de seguida han après a manegar-se-les amb ell. Amb força de voluntat i molt amor es pot aconseguir tot allò que et proposes i estem molt orgullosos de dir que hem fet molt bé la nostra part de la feina amb el Simba.
Et desitgem tot el millor, Simba, i esperem que tot et vagi bé a la teva nova llar, Sud-àfrica, país del qual no haguessin hagut de robar mai a la teva família.
El lleó va ser confiscat per la policia de Salou quan van veure un home que el passejava pel carrer amb una corretja. Semblaria que l'home va accedir-hi de bon grat, a donar-los l'animal, ja que li havien regalat i l'hi estava suposant un problema, tant per la força com per l'enorme quantitat de menjar que necessitava cada dia. El lleó, que va canviar de mans com a mínim tres vegades, va ser comprat legalment per un particular a un circ a Girona.
El Simba, però, és un dels pocs animals salvatges que acabarà bé. El nombre dels que poden “tornar a casa” , a l’Àfrica, és mínim, la majoria acaba morint a mans dels seus “meravellosos i snobs” propietaris o dels circs als quals encara molts pares continuen portant els seus fills per a que gaudeixin del maltractament dels animals en captivitat.
A l’Apan ens fem càrrec des de fa temps dels animals exòtics que ens arriben, ja sigui per compres o entrades il•legals al país o perquè han rebut males atencions i corren perill. Per la protectora han passat macacos, ossos rentadors, fures, coatis, visons, lloros...
Tots els animals exòtics són propietat de la Generalitat, del Departament de Medi Ambient, i no estan a l'Associació de forma permanent, sinó que hi fan estades de pas mentre Depana s'encarrega de buscar-los un lloc adient, res de zoològics!, a Europa, Àfrica, Amèrica... on puguin estar millor.
Tenir animals exòtics suposa un sobreesforç per l’Apan, pel tipus d'atenció que requereixen i l'alimentació que han de rebre.
És vergonyós el que l’ésser humà, sempre amb el seu instint destructor, és capaç de fer.
Recordem encara el cas d'una mona petita. El seu propietari la va tenir 23 anys en una gàbia per a lloros, i no podia ni posar-se dreta. Quan va arribar aquí estava molt malament, va costar molt que acabés redreçant l'esquena i la postura, i també va ser difícil que se socialitzés amb els altres animals de la seva espècie. Finalment es va recuperar i fa poc va marxar Ja no li resten gaires anys més de vida, però els poquets que té els viurà amb dignitat.
PARES RECORDEU: NO PORTEU ELS VOSTRES FILLS ALS CIRCS QUE UTILITZEN ANIMALS PELS SEUS DEPLORABLES ESPECTACLES!! NOMÉS VOSALTRES ELS PODEU SALVAR D’AQUESTA PRESÓ TAN ESPANTOSA!
EL SIMBA JA ÉS A SUDAFRICA!
ARA ES DIU MUFASA PERQUÈ JA HI HAVIA UN LLEÓ MÉS GRAN QUE ELL QUE TAMBÉ PORTA EL NOM DE SIMBA.
El dia dos de desembre va començar una vida totalment nova pel Mufasa, el Rici, el Paco el Richard i el Simba. Els cinc lleons procedents de Romania i Holanda (el nostre Simba va viatjar primer cap a Holanda) van arribar al refugi de Lionsrock que l’Associació Vier Pfoten té a Sud-àfrica, on tindran una àrea enorme per viure.
Quan els lleons van arribar a l’aeroport de Johannesburg, ja havien fet una part important del seu viatge. Els lleons van ser carregats en un camió. Plovia a bots i barrals però per fi i amb una mica de retard van arribar a Lionsrock.
Finalment es van poder alliberar els lleons. El Rici, el Paco i el Richard provenien d’un romanès que els tenia a casa seva, el Simba venia del zoològic de Piatra Neamt i el nostre petit Mufasa (abans Simba), que tot just té un anyet.
A les 17:30 hora local es van obrir les portes de les gàbies i un nou món va aparèixer als seus ulls, un món lliure de cadenes, gàbies i de persones que els han fet patir l’inimaginable.
Els quatre lleons joves comparteixen la mateixa zona, ja que encara estan en edat de poder aprendre a conviure entre ells. El Simba, que ja té 8 anys, viurà en una altra zona fins a que s’acostumi al nou lloc. Els cuidadors van quedar molt descansats al comprovar que els quatre jovenets exploraven junts el territori.
El Mufasa (el nostre Simba) és molt valent!
Tot sovint els lleons que hem portat procedents de zoos i de propietaris privats, han reaccionat de manera molt diferent a l’hora de posar-los en llibertat. El Paco va buscar immediatament un lloc on amagar-se, mentre que el Mufasa explorava amb coratge la zona, tot impressionat. Va durar aproximadament una mitja hora fins que va baixar l’excitació i els lleons que, de fet, no s’havien vist mai abans començar a explorar els voltants tots junts i sense cap mena d’agressivitat.
23.12.2009: Els cinc lleons estan fent bons progressos i ja s’estan acostumant a tot allò que els envolta. Tots mengen bé i cada vegada es mouen pel terreny amb més seguretat.
La seva vida millora dia a dia. A part de la mala alimentació i de la manera tan espantosa com van haver de viure a Europa cal afegir el factor que mai de la vida cap d’ells havia vist un altre lleó. El Mufasa sobretot està molt acostumat a les persones, però és un animal molt curiós i això és un pas important per la seva rehabilitació. Els primers dies d’arribar el Mufasa demanava l’atenció dels cuidadors només per ell i intentava mantenir els altres tres allunyats. Això va canviar uns dies després quan el Rici es va atansar i es va estirar al seu costat sota l’ombra. Des de llavors els dos joves lleons es fan companyia i comencen a confiar més l’un en l’altre.
Els lleons es van apropant poc a poc
El Rici és el que està més malament de tots i amb distància. Pateix raquitisme i ja només arribar se’ li va posar una dieta especial. Com tots els altres, el Rici estava massa nerviós per menjar quan els cuidadors estaven presents. El més gran i fort del grup és Paco. El Richard té alguns problemes de pell a la cara i articulacions, però aviat milloraran. El Simba també està molt acostumat a les persones i necessitarà temps per acostumar-se a ser un lleó de debò.
Un bon motiu per ser optimistes
Quan els experts cuidadors de Lionsrock analitzen els progressos diaris que han anat fent els cinc lleons son força optimistes i creuen que s’acabaran recuperant de la terrible vida que van portar durant la seva infantesa. Aquí estan protegits de qualsevol perill i pas a pas s’aniran fent a la seva nova vida. A Sud-àfrica ara és estiu i els lleons no trigaran gaire a oblidar els freds hiverns que els hi han tocat passar encadenats, engabiats o passejant-se pels carrers de Salou per distreure i fer riure la gent. Tot això s’ha acabat i el nostre petit Mufasa-Simba ben aviat aprendrà a ser el rei de la seva selva particular.
Adéu Mufasa! Oblida que vas estar entre nosaltres...
BARCELONA
Aquesta mini mona que no fa més d’un pam és un Callitrix jacchus (Titi de pinzells blancs). Es diu Barcelona i els seus antics propietaris la varen abandonar.
Els Titis procedeixen del Brasil. Pesen de 400 a 500 gr. Es caracteritzen per tenir pèl llarg i blanc a ambdós costats del cap, que li tapen les orelles.
Quan troba el seu menjar preferit emet un soroll que es creu que és per avisar la resta del grup.
L’estructura social és la unitat familiar, normalment una parella i els seus fills. Es pot dir que només procrea la mare, és a dir, la femella de la parella original que va formar el grup i que ara és la femella dominant. Malgrat tot és possible que en alguns grups criïn dues femelles.
S’estima que viuen més d’onze anys. S’alimenten de sàlvia dels arbres, fruites i invertebrats.
ACTUALITAT: Ja se li ha trobat una llar definitiva.
COATI
Magrat que sembli impossible l’Administració permet la cria, comercialització i possessió d’espècies exòtiques salvatges extremadament perilloses, tant per les persones insensates que les adquireixen com a mascotes com per l’ecosistema.
Dos exemples d’això són els ossos rentadors i els coatis, que es poden comprar de forma legal sense massa problemes i que per les seves característiques s’adapten fàcilment al nostre clima. Són animals que tenen una dieta extremadament variada i que es reprodueixen amb facilitat, cosa que els converteix en espècies potencialment invasores.
Aquests animals es compren quan encara són cries i semblen ninotets de peluix. El problema apareix quan creixen i desenvolupen el seu caràcter salvatge. És en aquest moment quan es converteixen en perillosos i el seu destí és, o bé romandre tota la seva vida tancats en gàbies en pèssimes condicions o ser alliberats pels seus inconscients propietaris, convertint-se en una greu amenaça per la fauna i flora autòctones.
Els comerciants d’animals acostumen a oblidar-se interessadament d’explicar als incautes clients que la dentadura d’aquests animals, quan són adults, representa un greu perill.
Quan Depana rep l’avís d’intervenció de la Generalitat procedeix a capturar l’animal. Un cop capturat (que no és sempre una tasca fàcil) és traslladat al servei veterinari on se li fa una visita complerta, se’l vacuna i se li posa el xip. En cas d’espècies potencialment invasores, s’esterilitza o es castra l’exemplar per evitar la seva reproducció a la naturalesa en cas de fuga.
Ja per acabar se l’instal·la a la seva nova llar, en aquest cas l’Apan i llavors comença la tasca més difícil: la de trobar un destí apropiat per l’animal, ja que l’Apan és només un lloc de pas per recuperar-se i esperar una llar definitiva.
És vergonyós que hi hagi propietaris, venedors i fins i tot certs veterinaris que mostrin les meravelles de la utilització de la fauna salvatge com a “animals de companyia".
Mentre que espera trobar una llar definitiva hem instal·lat el Miná en aquest recinte on si més no pot volar una mica més que dintre la gàbia on ha viscut fins ara. Li hem deixat la seva gàbia a l’interior de la instal·lació per a que la faci servir quan es senti angoixat per alguna cosa.
Un Miná pot viure entre 10 i 14 anys i algun que altre, de forma excepcional, ha arribat a complir els 27 anys!
Els Minás són els millors imitadors que hi ha, es poden aprendre gran quantitat de paraules, frases o sons, que repeteixen amb una veu molt clara i amb una similitud increïble
No hi ha diferències entre mascles i femelles pel que fa al seu aspecte extern. Per diferenciar-los caldria fer una endoscòpia o analitzar el seu ADN.
A la natura habita als boscos i selves, ben a prop de l’aigua. També ens els podem trobar en plantacions de fruites, cafè i te.
Durant l’època de cria, que va des del mes d’abril fins al juny, els minás formen parelles que es mantindran unides durant tota la vida.
Els podem trobar a l’Àsia sud-oriental i Indonèsia, majorment a Sri-Lanka i també a l’Índia, la Xina i a les illes del Sud-est asiàtic.
Vols fer un donatiu o apadrinar Miná? Clicka aquí!
NEPAL I ESPALDA
El Nepal i l’Espalda són dos mascles adults de macaca silvana procedents d’un grup de quatre exemplars que van ésser decomissats en un zoo privat d’Andalusia. Un d’ells, l’Espalda tenia una ferida molt gran a l’esquena i per això les persones que el van decomissar li van posar el nom d’Espalda. Un temps després els altres dos van ser acceptats a Alemanya.
En aquests moments el Nepal i l’Espalda es troben instal·lats en un recinte exterior de 500m2. S’han adaptat estupendament a la seva nova vida i el seu caràcter tranquil fa que siguin fàcils de tractar. El Nepal que és el més corpulent és indiscutiblement el mascle dominant.
D’aquí un temps es té la intenció d’incloure dos mascles més per a crear un grup estable de mascles solters (com a màxim 5-6 individus)
En aquest vídeo els podeu veure a la seva nova llar:
Vols fer un donatiu o apadrinar el Nepal o l'Espalda? Clicka aquí!
QUART I CHIBIROIA
El Quart i el Chibiroia se li van escapar al seu “propietari” a Quarc, un poble prop de Girona. Tots dos van estar vivint al bosc durant força dies. El seu “propietari” va avisar la policia, però va costar molt de poder agafar-los. Mentrestant i per a que sobrevisquessin els hi portaven menjar. Quan Depana va aconseguir capturar-los es va procedir al decomís i en els va portar a la protectora, des d’on esperem que ben aviat puguin aconseguir una plaça a Holanda per a que puguin viure en semillibertat.
El 20 d’abril de 2008 ens varem fer càrrec d’un mascle jove de macaca Silvana procedent d’un decomís fet a un particular per part dels Mossos d’Esquadra. El Coco es trobava lligat amb una cadena a l’interior d’una gàbia petita.
En aquest vídeo facilitat per l’associació Gaia podem veure com vivia el Coco:
Després del decomís va ser acollit temporalment per l’Asociació Gaia fins que va venir a l’Apan. A Gaia se li va posar xip i se li va realitzar l’analítica per a descartar la presencia de zoonosi.
Gràcies a l’interès de Gaia per aquest animal i a l’actuació dels Mossos d’Esquadra el Coco ha pogut ser rescatat i ara forma part d’un grup familiar amb membres de la seva pròpia espècie, procedents també del comerç de mascotes exòtiques.
El dissabte 28 de juny de 2008 a les 20:00 hores es va recollir un exemplar jove de macaca silvana en una comissaria de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Els agents de la policia, juntament amb membres dels Agents Rurals van haver de capturar aquest animal que voltava sol per la ciutat.
Es tracta d’una femella jove que ha estat batejada amb el nom de Lia. Com que era força jove se la va instal·lar amb les altres cries. Després d’un parell d’enfrontaments amb el mascle jove, el Coco, per marcar la jerarquia, la Lia s’ha integrat de manera tranquil·la en el grup.
Malgrat tot hi va haver un petit problema. La Mo, tot i ser la meitat de petita que la Lia, utilitzava el seu vincle amb el Coco per a perseguir-la i molestar-la. Quan la Lia intentava defensar-se, la Mo cridava de forma esperpèntica per a que el Coco la vingués a ajudar. Tot això feia que la Lia quedés una mica relegada dels jocs, però en els moments de calma (com la migdiada) tots s’abraçaven.
Amb el pas del temps la Lia va anar agafant confiança i es va enfrontar en més d’una ocasió amb el Coco. Finalment va adquirir l’estatus que li corresponia per tamany dintre del grup. Així doncs va a passar a ser la segona i la Mo va quedar relegada a tercera.
La Mo però va marxar uns mesos més tard cap a Holanda.
La Jonquera va ser decomissada ja fa força temps, però per desgracia a causa de diferents raons va estar en mans del seu “propietari” durant molts mesos. Quan ens varem fer càrrec d’ella ja no era una cria petita i presentava algunes estereotípies o comportaments de tipus nerviós i repetitiu. Malgrat les dificultats que posa el Coco amb els nou vinguts, en poques setmanes es va fer possible la integració de la Jonquera. Una mostra n’és el vídeo que us presentem en aquesta ocasió:
La Xita és un exemplar de cercopitec que prové de l’Àfrica i que va viure en una gàbia de lloro durant 23 anys!
La nostra Xita és molt velleta i ha estat sola durant tota la seva vida. La integració en qualsevol grup de la seva espècie és força complexa.
El nostre objectiu és que la Xita passi la resta de vida que li queda tan ben acompanyada com sigui possible. Així doncs després d’estar una temporada de socialització al tancat de les cries de macaca Silvana, ha estat finalment introduïda en el grup.
Els xicarrons l’han acollit perfectament, el que ha suposat un augment considerable de la qualitat de vida de la Xita.
El Coco, que és un tremend, se li atansa per darrera i l’hi estiba la cua per fer-la enfadar...
La Lia és la que s’ocupa de la Xita, malgrat la diferencia d’edat, ja que encara que només té tres anyets, la Lia ha adoptat a la Xita i la cuida i defensa de les gamberrades del Coco.
La Xita comparteix el seu menjar amb qualsevol de les tres cries. De la mateixa manera també ella pot menjar del plat dels petits. Tot això desconcerta el Coco, que fins que va arribar la Xita estava acostumat a tenir tot tipus de privilegis per ser el més gran del grup.
Els primats mengen fruita, verdura o pinso especial per a ells.
Els veterinaris que se n’ocupen estan especialitzats en animals exòtics.
Sis anys després de viure en aquesta gàbia, a la Gona ja la tenim instal·lada a la zona de quarantena, que de moment serà la seva nova llar. Malauradament el simple fet de haver-li trobat un lloc millor no garanteix de cap manera la recuperació de l’animal...la Gona té tota una sèrie de comportaments aberrants fruit de les terribles condicions en les que ha viscut fins ara. Esperem que amb el temps es mitiguin aquests comportaments.
La Gona és un exemplar de macaca silvana (macaca de berberia) decomissada fa sis anys i que ha estat mantinguda en condicions inadequades durant tot aquest temps. Ja feia molt que la teníem en llista d’espera, però degut a la nostra manca de recursos no li varem poder oferir un lloc abans. (Aprofitem l’avinentesa per recordar l’important i necessari que és l’ajut de les persones sensibilitzades amb aquesta problemàtica, ja que les nostres activitats es financen bàsicament amb les contribucions que fan els socis de la nostra associació) .
A part dels signes de comportament estereotipat, la Gona presenta una llaga molt gran a la natja, produïda pel fregament continu amb el ciment que hi havia a terra.
En el moment d’anar-la a buscar, se li va donar un sedant i es va aprofitar per treure-li sang, pesar-la, netejar-li la ferida, posar-li el xip i fer-li la prova de la tuberculina.
La Gona es quedarà a la quarantena fins a que li puguem habilitar un recinte més gran o fins que li trobem un destí apropiat per ella. Durant aquest temps estarà sola, però quan aconseguim el finançament que necessitem per a construir el recinte de mones joves, la traslladarem allà juntament amb les mones que estan ocupant ara l’instal·lació de cries i intentarem que s’associï amb elles.
ACTUALITAT: Ja se li ha trobat una llar definitiva.
ADAM I OLI
Aquests són els nostres Óssos rentadors (més coneguts com a “Mapaches”): L’Adam i l’Oli, són dos mascles.
L’Adam va arribar a l’Apan l’any 2003 juntament amb la seva companya l’Eva. Servien de reclam per a un restaurant de la platja i van ser confiscats. Uns anys després l’Eva va ser trobada morta amb una picada, que creiem va ser d’escorpí, al morro.
Passat un temps va venir l’Oli, que al ser un mascle i a més jove no estaven segurs que la cosa anés bé, però ha funcionat!
Durant el dia gairebé no es deixen veure, sempre pujats a dalt de tot del pi i dormint.
Són animals que provenen sobretot d’Amèrica. És un animal de bosc, però també ha après a viure a les àrees habitades. En el seu habitat natural menja de tot, des de granotes fins a fruits, però a les ciutats i als suburbis remena les escombraries per menjar les restes d’aliments que es llencen. Els rentadors són nocturns, tenen un olfacte molt agut i saben emparrar-se molt bé.
Tenen molta habilitat amb les potes davanteres, que fan servir per agafar bé el menjar. Se’ls anomena ossos rentadors per l’hàbit de manipular l’aliment, per exemple quan caça una granota. N’hi ha que inflen el seu cos i segreguen un verí a través de la pell per a no ser ingerides, llavors l’ós rentador, elimina aquest verí rentant els seus aliments abans de menjar-se’ls.
Verd i Vermella són dos lloros, mascle i femella, que van ser decomissats pels Mossos d’Esquadra a casa d’un particular que traficava amb armes, drogues i animals exòtics. Els tenia per fer criar. També se li va requisar un altre lloro, però malauradament va presentar un document conforme tot estava en regla i se li va haver de tornar. El Verd i la Vermella estan esperant per anar a Alemanya, a un centre especialitzat en aquest tipus d’animals. A l’hivern, a l’Apan, no s’hi troben bé.
El divendres a la nit, del mes de febrer, que va fer tan vent, la casa dels lloros va sortir volant, però ells no! La seva cuidadora se’ls va trobar, un a terra ben agafat amb les ungles i l’altre el mateix però a dalt de l’arbre. Li va costar un munt convèncer-los per a que es deixessin anar...
Vols fer un donatiu o apadrinar el Verd o la Vermella? Clicka aquí!
FRANCIS I CORDELIA
El Francis i la Cordelia són dos porquets vietnamites. Aquesta no és una raça d’animals protegida, per tant poden conviure amb les persones. El Francis va ser el primer en arribar i la Cordelia ho va fer per Nadal (2008). La Cordelia venia de Madrid i la seva família la va portar en cotxe el dia de Sant Esteve. L’havien adoptat quan era molt petita i se’ls havia fet més gran del que pensaven. Aviat es van adonar que no era una bona idea que visqués al pis amb ells, no perquè no es sabés comportar, que si que ho feia, si no perquè ja veien que necessitava un altre espai per viure. La Cordelia es comportava com un gat o un gos: s’asseia al sofà i com que estava força grassoneta ja no hi cabia ningú més i tenia una caixa amb arena per fer les seves necessitats. Si la porta estava tancada ella s’esperava al davant fins a que algú li obria, realment molt neta.
Quan va veure el Francis per primera vegada es va passar dos dies xisclant perquè no volia que aquest se li atansés, però ara ja està, i juntament amb l’ovella Joan formen una família de tres, que suposem es quedaran per sempre més amb nosaltres.
Vols fer un donatiu o apadrinar el Francis o la Cordelia? Clicka aquí!
JOAN
El Joan, malgrat no ser d’una “espècie protegida”, va ser rescatat pels Mossos d’Esquadra i la Policia d’Òdena, a l’Espelt. Es pot dir que va ser l’únic que es va poder escapar d’una morta lenta i dolorosa, la resta dels seus companys no van tenir tanta sort.
A les Festes del Ramadà, que celebren els musulmans, és conegut de tothom que es sacrifiquen milers d’ovelles, però de forma molt cruel i que atempta contra la salut pública, infringint les nostres lleis. Malgrat que respectem els costums de les altres cultures, no permetrem mai que sota el nom de “tradició” es maltracti cap animal, ja sigui tradició catalana, espanyola o musulmana.
Així doncs el Joan viu ara amb la Cordelia i el Francis, dos porquets vietnamites i s’avenen molt bé. Sempre van els tres en fila: la Cordelia davant, el Francis al darrera i el Joan el tercer.
Vols fer un donatiu o apadrinar el Joan? Clicka aquí!
DEVOLUCIÓ D'ANIMALS
És especialment dur per tots nosaltres quan després d’haver aconseguit decomissar un animal salvatge, la llei ens obliga a tornar-li al seu “propietari”. Això no passa tot sovint, però si que se’n donen alguns casos. A vegades apareix la documentació que acredita la procedència legal d’un animal un cop ha estat decomissat.
Independentment que siguin activitats legals o no, estem en contra de l’utilització d’animals silvestres com a mascotes o per exhibir-los en circs. Que l’animal sigui de procedència legal no garanteix en cap cas que rebi un tracte adequat a les seves necessitats. L’únic que aporta aquesta legalitat és la garantía d’una condemna de l’animal per tota la vida.
Un dels casos va ser un exemplar d’amazona decomissat al mes d’agost de l’any 2007 amb intenció d’enviar-lo, un cop recuperat, a un santuari de psitàcids a Alemanya. Malauradament van aparèixer els documents que acreditaven la seva “procedència legal” i es va haver de retornar al seu antic “propietari”.
Aquest pobre tornarà a la gàbia que tenia a la sala d’estar o a la cuina per tot el que li queda de vida. Possiblement en poc temps tornarà a fer la gràcia de repetir les frases estúpides que li van ensenyar o a penjar-se cap per avall en el sostre de la petita gàbia...fins que els seus “propietaris” es cansin i l’arraconin.
D’ell recordarem que en els dies de pluja, en comptes de refugiar-se a l’interior de la caseta amb calefacció que tenia, es posava sota la pluja movent les ales amb molta força i cantant tot el repertori de sons naturals i artificials que va adquirir al llarg de la seva vida...
DONATIUS I APADRINAMENT
Si vols fer un donatiu o apadrinar un dels nostres exòtics pots fer una transferència al següent numero de compte:
BANC SABADELL
Oficina: Igualada
IBAN: ES 37 0081 0365 2100 0105 3209
SWIFT: BSAB ES BB
Concepte: exòtics o el nom de l’animal a qui apadrines.
Si un dels nostres exòtics és traslladat a un lloc especialitzat ho sabràs perquè al final del text posarem, per exemple: acceptat a Holanda. Llavors et demanaríem que n’apadrinis un altre. La nostra tasca ha de continuar, rescatant nous animals.
O si simplement et vols fer soci omple el següent formulari (la quantitat que vols donar també la decideixes tu): Fes-te soci!
