Hola:

Com hem quedat aquest matí, us passo unes quantes fotos que tenim del Nevat.

Veureu que n’hi ha dues en les quals el Nevat està “tirat” al sofà de casa (el molt trapella!!!), en altres fotos estem o bé la Paula o jo, i n’hi ha d’altres que són de la ultima visita que hem fet a la protectora. Veureu també a la Paula amb un dels ''bebés'' de la Loli, i una altra en la que el Nevat ''s’està fent amic'' d'ella. N’hi ha algunes d'aquest hivern i duna altra visita a la protectora.

Bé, com veureu en les fotos, el Nevat està perfecte!!!!!!!!!

I sí, és cert que està ben cuidat i ''mimat'' però el mateix rebem nosaltres d'ell, és un gos com vosaltres bé dieu: ''especial''.

Nosaltres potser li hem donat una llar però ell a nosaltres ens dóna afecte i com diu una cançó argentina: '' la vida és una moneda, qui la cerca la té'', i crec que tant el Nevat com nosaltres l'hem trobat.

Cada dia el Nevat va a millor, està més còmode a casa, que és el ''REI DE LA CASA'' vaja.

Intentem donar-li el millor, dintre de les nostres possibilitats és clar, però jo sempre dic que per a tenir un gos, o es té en bones condicions, o millor és no tenir-lo.

He d'admirar i lloar el vostre treball i l'esforç que suposa estar tots els dies del món pendents d'aquests gossos, que a la vista està que us estimen un munt per que estan ben cuidats i ben atesos, però aquest esforç té la seva recompensa quan la gent adopta a aquests gossets i sabeu que van a parar a bones famílies.

Nosaltres ara adoptarem a la Loli, però creieu-me que si per mi fos, m'hagués quedat els cadells també. No puc perquè aquests cadells després creixen i tenir 6 gossos en un pis és un suïcidi però si Déu vol i algun dia arribo a tenir una caseta amb jardí, n’adoptarem algun més.

Bé, espero que aquells que puguin arribar a veure la fotos del ''meu NEVAT'' se sentin orgullosos d'ell, fa molt en la família que està però creu-me que s’ho guanya a pols, perquè és realment ''especial''; però si només li falta parlar!!!!!!!!!!!!!!!!

Només hi ha una cosa que m'agradaria canviar d'ell i és, lamentablement, la seva malaltia, la leishmania. Ell es troba perfectament i sembla no tenir-la, però està aquí. Voldria demanar-li a Déu que el dia que hagi de morir no hagi de patir molt, perquè ell ja ha patit massa en aquesta vida així que resarem perquè li estalviï el patiment i espero poder gaudir-lo per molts anys.

Ara, d’aquí poc, farà un ''ANY'' que estem junts, i li prepararé una sorpresa al ''gordo''. Ja us enviaré les fotos perquè veieu la que li tinc preparada!!! jajaja.

Bé, espero tenir notícies vostres ben aviat i mantingueu-me informada de la Loli per saber el dia que la puc anar a buscar.

Un petó molt fort.

Anna, Hernán, Paula i Nevat.

Gràcies per tot.