Hola a tots!... un petit resum...

Ara fa quasi 4 setmanes que la Pina viu amb nosaltres i cada dia està millor.
Des de fa un parell de dies que ens diu quan ha de sortir; comencem a conèixer el seu ritme i ja veiem quan vol anar a passejar i quan no.

Ha aconseguit una segona oportunitat i és una noia molt espavilada. És realment un sol però encara té algunes peculiaritats amb les que tenim que treballar. De vegades pot arribar a ser un monstre, però llavors la ignorem fins que es tranquil•litza perquè és una cosa que no pot suportar - que la ignorin.

Durant la nit sempre s'aixeca unes 3 o 4 vegades però finalment s'adorm fins les 6 del matí, i llavors ja creu que és l'hora de llevar-se! Estem ensenyant-la amb aquest tema i ahir la vam treure a les 11.30 i ja es va posar a dormir fins les 6 -- molt millor!

Li agrada fer llargues caminades al voltant del riu Rhein, jugant amb altres gossos i intentar caçar conills i ocells. Però quan la cridem per lligar-la no vol venir. Sempre ens costa una mica i li hem de donar premis per convèncer-la -- està clar que això també s'ha de millorar.


Li agrada anar en cotxe i un dia s'hi va estar 30 minuts.. fins que va sonar l'alarma. També l'hem d'ensenyar a quedar-se sola a casa. La primera vegada que s'hi va quedar no va parar de plorar, però la segona vegada li vam deixar tota la cuina per córrer hi per estar-s'hi; és millor que s'acostumi a ella.


No li agrada gens la pluja i l'hem de convèncer per sortir al carrer, no li agrada gens l'aigua!

Molta gent al carrer, parlant amb nosaltres, ens diuen que és una gosseta molt maca; i realment ho és! li hem posat el sobrenom de "Cafè-Late".

Us podem dir que ha estat un gran canvi per nosaltres tenir un gos jove.
La nostra vida és molt relaxada ja que els nens ja tenen 7 i 10 anys i no ens hem de preocupar de sortir per la nit. Ara depèn del gosset i si us dic la veritat,... dues vegades pensava que seria massa per mi, perquè sóc la seva principal "mama". Però això són nomes uns moments i quan es posa al seu llitet a dormir, el cor et comença a bategar més fort.

Estem molt contents amb la Pina... Als nens els agrada ella, i a ella li agraden els nens; malgrat tots els problemes, ha enriquit la família!

... justament ara m'està buscant, perquè el rentaplats fa uns sorolls estranys i jo li he de dir que tot està bé, que no passa res, perquè se'n torni al seu llitet a descansar.

Estaria molt bé que la Pina pogués veure a la seva germana un dia. Potser un dia podem reunir-nos a tots. Nosaltres i especialment la Pina, estaríem molt contents!

Salutacions de la família Potthoff
Alemanya -- Novembre de 2007

"Evidentment, es pot viure sense gos, però l'esforç val la pena! Hein Rühmann)