Fa un mes que va començar la nostra vida amb la Muriel (ara es diu Meggy) i va començar d’una manera espantosa. El primer dia que va arribar se’ns va escapar de casa. Gràcies a l’ajuda de tot el poble i després de passar-nos dues nits sense poder dormir la varem trobar. Malauradament estava ferida i la varem haver de fer operar, però ara ja està gairebé recuperada del tot. Cada dia que passa té més confiança en ella mateixa, ja no té tanta por i està més contenta. Al principi tenia por de qualsevol cosa: traspassar una porta, bicicletes, cotxes, gent que no coneixia...però ho ha anat superant i s´ha guanyat el cor de tots nosaltres i com no el seu lloc al bell mig del sofà. Quan la varem operar ens passàvem els dies i les nits amb ella i va anar aprenent a poc a poc a quedar-se sola de vegades a casa. Ara ja no té problemes perquè sap que encara que marxem al migdia tornem tots a casa l’un darrera l’altre i allà està ella esperant-nos ben tranquil•leta. El que més li agrada és sortir a passejar i ja la deixem fins i tot deslligada. Les orelles arrossegant per terra i els dies que plou tornem cap a casa mullats com a gallines però tots dos molt contents. Ara que estic escrivint tot això és quan me n’adono de la sort que hem tingut amb ella, és la gosseta perfecta per la nostra família, que dic és una més de la família tal i com ha de ser.
Li encanta anar amb cotxe i ja hem reservat les vacances pel mes de juny al sud d’Europa.

Una vegada més volem donar-vos les gràcies i esperem que feu felices a moltes més persones i gossos com ens heu fet a nosaltres.

Amb carinyo de la nostra Princesa d’orelles voladores i de la família Meyer de Hannover.