El Poltrona (ara es diu Pau) i nosaltres ens entenem la mar de bé.
Ja fa un parell de mesos que la pota del Paul està curada i ja no necessita cap bandatge per la qual cosa estem molt contents que finalment no haguem d’operar-li la pota. El nostre Paul és un “gamberret”, tot allò que està al seu abast ho converteix en la seva joguina. Ho llença a terra i ho fa anar per tot la casa, malauradament ens trenca algunes coses. L’arbre de Nadal se li va resistir 20 minuts. El Paul el va llençar per terra amb adorns i tot, així és que varem haver d’acabar posant l’arbre a fora. Malgrat tot no ens podem enfadar amb ell, ja que ens l’estimem moltíssim.
Alemanya, primavera 2008
|