Hola, soc el Ronnie, i tinc dos anys i mig, i aquesta petita trapella, és la meva germana Maya, que té 4 mesos i no para de saltar, córrer, emparrar-se per tot arreu ...... amb té fregit.
Be potser no n’ ha per tan, perquè jo m’ho passo pipa amb ella.
M’agradaria explicar la meva curta vida (en tic set o això diuen).
Un dia van venir la Marí, la Laura i els Peres, al centre on vivia (jo tenia quatre mesos) amb molts altres companys, també orfes o abandonats, el centre es diu APAN, i no se perquè es van fixar en mi. Jo era i soc un gat una mica tímid, però em van adoptar, i des d’ aquell dia he viscut de faula.
Ara fa dos mesos, i sembla ser perquè ells (els amos) van veure que estava molt sol, van decidir que potser em vindria ve tenir un company de fatigues, i per això van tornar a venir al l’APAN i van adoptar un altre gatet, gateta en aquest cas, i que és la meva “germana” Maya.
Bé cal dir que primer no volia perdre el meu reialme, paradís o com es vulgui dir, dons Jo era el rei de la casa.
Però en poc temps vaig compartir tot el meu món amb la Maya.
Bé, aquesta es la nostra història, i dir-vos a tots el gats, gossos, i d’altres animalons de companyia, i perquè no també als humans, que una història com la nostra es pot tornar a repetir, si els humans son una mica més (això) i es fixen en els milers d’animals que estan en els centres de protecció esperant ser adoptats i ser mimats i volguts pels nens i pares.

La Torre de Claramunt
Setembre 2008