Hola!

Vaig adoptar el Sacalm el novembre de 2008 a Alemanya. Quan va arribar del seu llarg viatge provinent de Catalunya, em va mirar amb la seva careta tan dolça i vaig saber que me l’havia d’emportar.
Malgrat que el Sacalm (avui en dia es diu Sekki) és gairebé sord, això no és cap problema per ell ja que s’orienta la mar de bé amb la meva gossa.
El Sekki es pot quedar tot sol sense que hi ha hagi cap impediment, bé es queden els dos...però quan em veu arribar a casa fa uns salts increïbles 
A vegades es passa cinc minuts corrent com un boig pet tota la casa amb la seva joguina i no hi ha qui l’aturi. Ens fa riure molt. I llavors bé i vol que tu també juguis amb ell i com que et mira amb aquells ullets no se li pot negar res.
Malgrat la seva sordesa el podem portar deslligat quan sortim a passejar, però només al parc, on no hi hagi perill de cotxes. Cada parell de metres s’atura, es gira i mira si li fem algun gesto amb la mà, que ell obeeix ràpidament.
El Sekki és senzillament meravellós i après moltes coses.
Per res del món donaria el meu petit tresor a ningú.
Molts records des d’Alemanya del Sekki i la seva família.