És una historia llarga…

Comença amb una senyora de 91 anys que tenia més de 30 gossos a casa seva. Ella va fer tot el possible per tirar endavant amb ells. Estalviava tots els seus diners, per tal d’alimentar-los. Els gossos se l’estimaven molt, la tenien com la seva salvadora. Però com us podeu imaginar és impossible tenir 30 gossos en una casa. Cap d’ells estava castrat i cada cop tenia més i més cadells.

Els veïns la van denunciar varies vegades, perquè no volien tenir els gossos al seu veïnat. Al final la policia va reaccionar i li va prendre tots els gossos, portant-los a una “gossera” (empresa de sacrifici d’animals).

La dona estava desesperada, patia pels seus gossos i cada dia preguntava com estaven, que feien… però s’havia que estaven al corredor de la mort. I buscava desesperadament un lloc més segur per ells. Finalment ens va trobar, a l’APAN, i vam acceptar de fer-nos càrrec dels gossos.

Vam anar a loa gossera a treure els gossos: Ens vam quedar freds quan ens vam assabentar que alguns ja no hi eren. Ens podem imaginar el que ha passat amb ells…

Tots els gossos de la gossera estaven en unes condicions lamentables. Estaven tots arraconats a les cantonades, espantats, bruts, sense menjar ni aigua. El cor se’ns va trencar de saber que no els podíem prendre a tots… és realment cruel veure el que la gent fa amb aquestes pobres bèsties.

Vam posar els “nostres” gossos a la furgoneta i els vam portar cap al refugi. La primera cosa que van fer va ser menjar tot el pinso que els hi vam posar. No sabem quants dies van estar sense menjar, però tots ells estaven famèlics i molt molt prims.

Ara ja estan molt millor. Ja no són aquells gossos espantats i tristos, cada dia que passa els veus més feliços, juganers i relaxats.

Aquests pobres gossos han tingut un final feliç. Bé no és encara el final… si cada un d’ells obté la seva pròpia família… llavors si que serà realment un final molt feliç!