Després que el Hiro ha estat vivint a casa meva durant una any, en família d’acollida, mentre la protectora li buscava una llar definitiva, he decidit que ja no em puc separar més d’ell, o sigui que com sempre el Hiro s´ha sortit amb la seva i es queda amb mi per sempre més. La Cati, que ja viu amb mi fa gairebé dos anys i el Hiro formen una estranya i curiosa parella. La Cati vigila (a vegades) que el Hiro, que ja és força vellet i no hi veu gaire, no es perdi i el Hiro protegeix (sense gaire èxit) la Cati quan hi ha baralles amb altres gossos.
Ambdós s´ho passen molt bé fent llargues passejades a prop de Montserrat o anant sovint a l’Apan, on jo ajudo els animals. Allà la Cati passa l’estona amb els seus companys i el Hiro no deixa de queixar-se perquè vol que algú el pugi a la falda, per poder dormir ben calentó.
La Cati ja s´ha convertit en allò que havia d’haver estat sempre: una gosseta feliç amb molta energia. Ara ja ni es recorda de que quan va arribar a l’Apan tenia por fins i tot de la seva pròpia ombra.. El Hiro té un munt de problemes amb la seva salut, però ell va fent. L’únic que no li agrada és quan apareix un altre gos de talla petita ja que el Hiro no vol perdre el seu lloc de gos gran del petits, però és un sol i estic segura que sense ell, tan la Cati com jo, sentiríem un buit a les nostres vides.
Esperem doncs que el Hiro estigui encara una bona temporada amb nosaltres, empipant la Cati i demanant-me sense parar, com ara, que el pugi immediatament a la meva falda....
Molt bé xicarró...

Caro