La Sigune, col•laboradora alemanya de l’APAN, va anar de voluntària durant un mes a una protectora d’animals mexicana, però no una qualsevol, si no a l’únic “Santuario de perros” que hi ha a tota Llatina Amèrica. I què és el que hom es pot imaginar que hi ha en aquesta protectora?
Els gossos no estan tancats si no que viuen en un terreny molt gran. Aqui no es sacrifica els gossos només perquè no se’ls hi pot trobar ràpidament una família. Els gossos que aconsegueixen un lloc en aquesta protectora es pot dir ben bé que els hi ha tocat la loteria, ja que la situació, en general, dels animals a Mèxic és espantosa. Es veuen gossos abandonats per tot arreu, malalts, ferits...
Els gossos que tenen propietari viuen encara molt pitjor, ja que els maltracten constantment i els tenen lligats en cadenes ben curtes.
Les protectores del govern són una veritable catàstrofe. Els gossos viuen tancats en gàbies de les quals probablement no sortiran més a no ser per ser sacrificats utilitzant el mètode d’electrocució que és el més barat.
Per sort hi ha gent com la Paty España, la fundadora de “Milagros Caninos” en la qual hi admet gossos malalts i ferits.
Aqui només s´hi accepten gossos que tenen unes necessitats especials: els cecs, sords, vellets, els que només tenen 3 potes...
Quan explico això la gent es pot pensar que és una cosa espantosa de veure, doncs no, tot el contrari. Així que s’entra per la porta arriba tota una colla de gossos per saludar. Malgrat que no són gossos normals degut als seus handicaps tots sense falta estan contents i se’ls hi veu. Per primera vegada a la seva vida saben el que vol dir tenir una llar de debò on se´ls estima per damunt de tot.
La Paty sempre parla d’una teràpia que funciona molt bé per tots aquests gossos malalts: “La terapia de carícias” i la veritat és que funciona de meravella i és que fins i tot un gos vellet o malalt té dret a tenir una vida digna.
En aquesta protectora no hi viuen només gossos, també hi viuen ases que han estat maltractats pels seus propietaris i ara ja tenen un motiu per viure.
La Paty organitza tot sovint jornades de portes obertes per explicar les persones que els animals necessiten ajuda. En aquestes jornades sempre hi ha present la televisió i a premsa mexicanes que informen sobre el “Paradís de gossos a Mèxic”.
El passat novembre (2008) va tenir lloc un Congrés Internacional amb el tema “Animals domèstics”. Naturament el punt més important va ser el dels gossos abandonats. La Sigune també va prendre part i va explicar la tasca de l’APAN. Moltes de les persones assistents es varen quedar molt sorpreses de veure quina era la situació i és que els hi costava de creure que a Europa, que és el primer món, encara es maltractessin i abandonessin tants animals.

Per més informació: www.milagroscaninos.org

Ja per acabar: La Sigune es va emportar un gosset petit de “Milagros Caninos”, que només tenia un ull, cap a Alemanya. Després de passar pel veterinari se’n va anar a viure amb una família que també té un gos de l’Apan, el Roland. Ja em direu si això no és una família multicultural...

Sigune, Novembre 2008