El nostre pobre Cape estava a l'extrem entre la vida i la mort. Era un d'aquests gossos abandonats prop d'un poble. Era positiu de Leishmania i ningú el cuidava. Vivia sol en un bosc prop del poble on el van deixar.

Estava molt malalt i lluitava sol amb la seva malaltia. Va perdre el pèl, tenia ferides per totes les parts del cos... alguns nois joves li cridaven “MONSTRE” i jugaven a tirar-li pedres. No podrem entendre com Déu permet que hi hagi gent tant cruel a la terra!

Va ser molt difícil agafar-lo. Però després d'unes setmanes ho varem aconseguir.

De seguida varem començar el tractament per la Leshmania i després de 4 mesos al refugi ja semblava un altre gos.

No ens podíem imaginar quin aspecte original podia tenir el Cape... perquè el seu cos estava completament sense pèl, la cara plena de ferides i fins i tot tenia els ulls infectats.

Com us podeu imaginar, el Cape tenia molta por de la gent al principi. Ara es deixa tocar però s'ha d'anar a poc a poc.

El Cape necessita una família tranquil•la que li pugui demostrar tot l'amor que els humans també podem donar, que pugui passar molta estona amb ell i que vegi que no tots som males persones...i finalment, després de passar-se molt i molt temps a l’Apan ha aconseguit trobar aquesta llar a Alemanya!!

El Cape ha anat a viure amb en Joachim Doerr i tan ell com les dues gossetes de la casa l’han rebut amb els braços oberts. El Joachim té una casa un jardí ben grans, un paradís pel Cape, que només arribar ja tenia el seu propi llit preparat, al qual se n’ha anat a dormir tot satisfet després d’haver estudiat a fons tots els racons de la casa i el jardí.
Ah! El Cape es diu ara Bruno.