Si!!, ja ha arribat l’hora de tornar a Odena i a l’Apan. Sóc tan feliç quan sé que estic de camí per retrobar tota la gent i animals meravellosos de l’Apan…

El meu viatge comença el dia abans d’agafar l’avió. Dormo a l’aeroport de Stockholm perquè l’avió surt molt d’hora al matí. Començo anant a buscar els transportins a casa de l’Eva i després m’en vaig a l’aeroport a buscar un sofà que sigui còmode per dormir durant algunes hores.

Les hores passen molt ràpid i quan despunta el matí me’n vaig al check-in.

Aquesta vegada arribo amb dues hores de retard a l’aeroport de Barcelona perquè a Copenhagen estava nevant molt fort. Un senyor m’esperava per portar-me a la protectora i va ser tan fantàstic tornar a reveure tots els gossos de nou. Com sempre hi ha gossos nous i d’altres que encara no han estat adoptats. La Rikku, la Duna i la Woopy són aqui…Ups!..Gairebé m’oblidava que també hi ha gent a l’Apan. La Núria i la Carme, també hi són.

Aquesta vegada hi ha un problema amb l’electricitat, així que decideixo anar a comprar menjar i espelmes.

El vespre va ser meravellós. La Núria va portar-me llenya i espelmes, així que vaig encendre el foc i amb la llum de les espelmes vaig tenir molta pau i tranquil·litat.

Els dies són tan agradables aquí. M’encanta aixecar-me al matí, encendre el foc i beure una mica de cafè. Després d’això, tots els gossos que han dormit dins la casa (aquesta vegada han estat el Rialles, la Woopy, la Duna, la Rikku, l’Emilio, el Flanders, el Lolo i la Sweety) es comencen a despertar i volen sortir a fora.

Així doncs acabo el meu cafè i dono de menjar els gossos de la protectora. L’Isaac i la Núria són aquí també. Espero poder-los ajudar amb algunes de les tasques que estan fent. Ambdós són molt agradables tan amb els gossos com amb mi.
La Núria em portava llenya cada dia, i jo hem sentia culpable perque no podia fer res per ajudar-la. L’Isaac com sempre amunt i avall…és tan divertit veure com l’estimen els gossos.

Avui és la darrera nit que passo aquí. Va venir una visita que venia a recollir un gos i quina sorpresa! Era sueca!, així que vàrem estar parlant en la nostra llengua. Es diu Maria i és una noia molt simpàtica. Espero que ens tornarem a veure un altre dia.
Després va venir la Maite que arribava directament de l’aeroport. Perquè??. Va venir a veure la Greta, doncs ja la trobava a faltar.

En aquest lloc em sento com a casa meva. Espero que podré tornar ben aviat. Espero haver pogut ajudar ni que sigui una mica a tota aquesta gent meravellosa que treballa aquí.

Demà me’n torno a Suècia i amb mi venen la Perdita, el Prince, el Brandy i el Cane. Sé que aniran a bones famílies sueques que saben que aquí teniu uns gossos magnífics.
Per ser-vos sincera ja trobo a faltar els meus nois: el Buffy, l’Hercules, el Piranya i la Dixie. Sé que després trobaré a faltar els gossets d’aquí: la meva preferida, la Sweety, i per descomptat tota la resta de gossos: Tobias, Rikku, Toro, Dragos, Duna, Woopy, Lolo…

Ja ha arribat l’hora de marxar. M’aixeco d’hora i un munt de gossos ja em venen a desitjar un bon dia. Em bec el cafè, netejo la casa i dono de menjar als gossos. Ha arribat l’hora del comiat i em pregunto si tornaré a veure tots aquells gossos una altra vegada o si pel contrari ja hauran començat una nova vida amb les seves noves famílies. Vull el millor per ells i espero que ja no hi siguin quan torni, però això no impedeix que em senti trista.

El cotxe que ens portarà a l’aeroport arriba i l’Isaac, la Dolors, la Maite i la parella que acostuma a treure a passejar la Perdita han vingut per dir-nos adéu. Posem els gossos als transportins, i arriba l’hora de dir-li adéu a la Sweety. Em sento tan trista d’haver-me d’acomiadar d’ella. Preguntaré a la familia que l’adopta a Suècia (en cas que sigui adoptada a Suècia) si puc anar a veure-la un parell de vegades al mes.

Finalment arribem a l’aeroport. El noi que m’ha portat m’ha ajudat molt. Em pensava que el Brandy es posaria una mica nerviós a l’aeroport, però veig que tots els gossos estan molt tranquils.
La Brandy estava estirada a dins el transportí i remenava la cua així que algú es fixava amb ella.
El Prince estava assegut mirant amunt i avall amb els seus ulls tan macos. La Cane dormia i la Perdita també estava estirada mirant al seu voltant. Quins gossos més intel·ligents!

Van passar els transportins per la màquina de raigs-X, i de seguida vam poder tornar a posar els gossos a dintre. Pugem tots a l’avió, aviat serem a Suècia.

Aquesta ha estat una curta historia sobre el meu viatge a l’Apan.

Cuideu-vos molt i espero tornar a ser aquí molt aviat!


Anna Karlsson
Suècia